Maleïts pronoms febles!

Imatge de guia-londres

Estava al supermercat amb el meu company de pis, quan em va dir per anar a la secció de fruites i verdures. Estava bastant lluny, així que abans em vaig a entretenir a veure les diferents xocolates, imaginant-me que baixaven pel meu esòfag. Però primer havia de comprar el essencial: fruita. Quan hi vam arribar em va posar la mà a l’ espatlla i em va xiuxiuejar amb la seva feble veu, casi bé irreconeixible, ja que no li agradava molt parlar:
-Passem les pomes si us plau...
-Perdona?
-Que si me les pots passar...-Em va dir nerviós, assenyalant el lloc on es trobaven. Però curiosament les pomes van començar a desaparèixer, una per una, amb una llum que em recordava als petards de baixa intensitat.
-Però que...?-Mentre estava intentant formular la pregunta, les pomes ja no hi eren i, del no res, van començar a caure tres lletres: una ela, una e i una s: “LES”. Els dos ens vam quedar atonits, davant de l’ estranya aparició de les lletres negres i gegants, però la gent hi passava pel costat indiferent, com si això passes cada dia. Els dos ens vam mirar desconcertats. Però imitant-los, vam deixar corre les pomes o “LES” i vam decidir agafar plàtans.
-Me’ls agafes si us plau?- Li vaig demanar a la dona que els pesava, perquè tenia por a que em tornés a passar el mateix. Però massa tard. Els plàtans ja havien desaparegut, i en el seu lloc començaven a aparèixer la lletra e, ela i s. La dona es va desconcertar, i em va dir que ja no en quedaven. Si havia passat, no una, si no dos vegades, estava convençuda que en passaria una de tercera. Així que li vaig dir al meu company:
-Mira aquell senyor estrafolari, no creus que n’és?- I el senyor es va convertir en un “EN” encara més gran que les fruites. M’ hauria pogut espantar per la facilitat en que l’ havia fet desapareix, però en ves d’ això vaig començar a jugar amb aquest nou poder que el meu company també posseïa. Després d’ una hora de jocs i pronoms febles, vaig deixar anar:
-Bé, crec que ja estic molt cansada...
-Qui està cansat aquí?
-Jo, crec que ho estic!-I així és com vaig desaparèixer, transformant-me en un enorme “HO”.